3/4 de discòrdia?

Darrerament més d'una persona ha manifestat a l'ajuntament el seu desacord amb l'horari de recollida a la tarda, a 3/4 de 5. Aquest horari es va acordar a principi de curs motivat per l'equip educatiu, que no està tancat a rebre suggeriments al respecte. La seva postura és que si es reben comentaris informant del seu desacord els tindran en compte durant la planificació del proper curs.

Desde aquí voldria fer una crida a tots els pares que no estigueu d'acord, no us agradi, creieu que es pot millorar, etc. Ja sigui en l'horari com en qualsevol altra situació de l'escola, no dubteu en parlar-ne amb qualsevol membre de l'equip educatiu, en particular la Mercè com a directora o també amb qualsevol membre de l'Ampa o amb mi mateix. El cas és que com més suggeriments de millora es rebin més possibilitats tenim de millorar el servei i funcionament de l'escola segons el punt de vista dels pares.

Nova escola, nous projectes

Entre els membres del Consell de Participació estem començant a parlar sobre algunes qüestions del funcionament de la nova escola com pot ser el sistema de matrícula o altres accions que es podríen dur a terme. Desde l'equip educatiu proposen crear comissions entre els pares. Aquestes comissions serien segons necessitats detectades o habilitats dels pares que podríen ajudar a millorar qualsevol aspecte de l'escola, ja sigui decoratiu com funcional.

Exemples de comissions que es podríen crear són la comissió de fusteria, la de jardineria o la de modistes. Per posar un exemple més clar: Imaginem la situació que actualment a l'escola els hi fa falta una taula en un lloc concret i s'ha creat la comissió de fusteria donat que hi ha un parell de pares aficionats i/o professionals. Aquests pares seran els responsables de dissenyar i fer la taula.

Personalment trobo que és molt bona idea. D'aquesta manera incentivem als pares a participar en l'escola, els pares ens podrem sentir satisfets per la nostra aportació a l'escola i addicionalment motivem l'estalvi de despesa amb la possibilitat d'invertir amb més coses. Noves hi veig avantatges, així que el meu vot és totalment a favor.

Quin comiat es mereix l'escola?

Les obres a l'escola nova van avançant, i més tard o més d'hora es farà la corresponent inauguració per donar pas a la seva posada en funcionament. Això si, en detriment del'actual escola. Tots tenim ganes de poder fer aquest pas, però segurament apareixeran alguns sentiments contradictoris: Són ja molts anys de servei de l'actual escola i tot i que ens ha quedat petita farem el trasllat amb una mica de recança.

Es per això que fa alguns dies que hi vaig donant voltes i pensava que seria bo fer-li un comiat tal com es mereix. No sé quina podria ser la fòrmula, se m'ha acut per exemple que es podria fer un acte de tancament a la mateixa escola, a continuació fer una cercavila fins a l'escola nova amb un objecte símbolic i acabar amb la inauguració i la posterior festa.

Feu les vostres propostes, ara sou a temps de deixar la vostra petja a l'escola on han passat tantes hores els vostres fills.

I si neva?

Sempre tens un punt d'alegria quan veus que comença a nevar, i diumenge m'en vaig anar a dormir amb la satisfacció d'haver d'haver vist una mica de neu. La meva sorpresa va ser quan em vaig llevar el dilluns per anar a treballar; no m'esperava aquella emblanquinada. Vaig estar uns moments dubtant si era prudent agafar el cotxe per anar fins a Girona, però vaig veure que no hi havia molta neu. Amb les cadenes al portaequipatges per si de cas, vaig pujar al cotxe i cap a treballar. La carretera estava molt i molt gelada, us ben asseguro que en tot el trajecte no vaig superar els 70 km/h. Al arribar al destí vaig pensar que possiblement el més prudent hagués estat quedar-me a casa fins que surtís el sol i llavors anar a treballar. Tú pots anar molt en compte, però sempre hi pot haver algú que no vigila prou i pot provocar algun accident en que hi puguis estar involucrat.

Deixant de banda la meva història personal, alguns pares van trucar a l'escola bressol i la recomenació va estar que si podien evitar portar-hi el nen millor. Crec que en cap cas es va dir que no s'hi podia portar. Segons el protocol de l'escola, els dies de nevada hi ha serveis mínims i s'aconsella no portar els nens.

La nevada d'aquest any no ha estat considerable, i diria que la majoria van poder anar a treballar amb normalitat, ja que l'estat de les carreteres a partir de les 9.00 del matí no impedia la seva circulació. Si que em consta que algun pare no va anar a treballar per vigilar el nen, que no l'havia portat a l'escola segons les recomenacions.

Amb tot això, m'agradaria proposar un repàs en el protocol de les nevades de l'escola. Considero que era prudent no circular a primera hora del matí, però a partir de mig matí no vaig detectar cap anormalitat en el funcionament diari de qualsevol altre servei.

Si voleu podeu repassar el protocol de nevades a la web de l'escola.

Efecte "Boomerang"

Us heu empipat mai amb el vostre fill o la vostra filla? l'heu castigat mai? Segurament us heu trobat amb alguna situació de pèrdua de control de la situació, d'impotència per l'actitud de l'infant preguntant-vos perque passa els límits que li heu marcat o perque no fa el que li dieu, si penseu que realment és el millor per ell.

Dimecres passat vam poder assistir a una xerrada sobre els càstigs i els premis. Ens van explicar un munt de situacions de les quals ens hi vam sentir identificats i ens van donar possibles solucions o actituds per a millorar-les.

El contingut de la sessió va ser molt dens i s'em fa difícil fer menció a tot el que es va dir, però si que em vaig quedar amb la idea que els càstigs són dolents: Hem de marcar uns límits i no hem de permetre traspassar-los, però no a través de càstigs. Un nen castigat pot sentir ràbia i desafiament; es tornen pitjors, menys honestos i irresponsables i també més mentiders (per por a ser castigats no expliquen el que fan). Moltes vegades un càstig pot generar l'efecte "boomerang" i entrar en una roda de càstigs i malifetes que és difícil de sortir-ne. Cal que els hi donem oportunitats per rectificar, per agafar confiança i quan es porten bé han d'obtenir recompenses socials, no materials, com ara més afecte, felicitacions, atencions, petons, abraçades i més dedicació.

Per acabar uns quants consells per resoldre algunes situacions de crisis:

1. Comptar fins a 3.

2. Allunyar-se de la situació: canviar d'habitació, no parlar, mostrar indiferència

3. Mostrar els nostres sentiments, els nens es preocupen pels sentiments dels pares.

4. Descriure'ls-hi la situació del problema.

5. Motivar al canvi de comportament, enlloc de provocar-los a la rabieta.

6. Transformar una situació destructiva a una de constructiva.

La teoria sembla fàcil, però tots sabem que la pràctica és més dura. Però de ben segur que no us faltaran ocasions per practicar. Animeu-vos a provar-ho i a passar millors estones amb els vostres fills!

La quotidianitat dels infants

El passat dissabte es va inaugurar l'exposició "La quotidianitat dels infants" a la sala d'entitats del poble. Durant l'inauguració vam poder assistir a una xerrada a càrrec d'Eva Jansà, educadora de l'Escola Municipal de Barcelona en la qual vam poder escoltar i debatre sobre l'educació dels nens en diferents aspectes.

A l'exposició hi podreu trobar un munt de fotografies dels nens que han anat passant per l'Escola Bressol Pescallunes en diferents situacions. Es pot visitar fins el proper 27 de gener de 2/4 de 6 de la tarda fins a les 7.

Us la recomano. A continuació podeu veure una mostra d'algunes fotos del moment de la xerrada de dissabte i d'alguns detalls de l'exposició:

Passió per la fotografia?

No ha estat a l'atzar que se l'ha anomenat "revolució" digital a la nova era que estem visquent, amb la casa plena d'aparells i sense prous endolls per carregar les bateries dels múltiples aparells. Per cert, he sentit que estan treballant per treure un carregador universal. Seria una gran notícia pel medi ambient i per la nostra organització personal poder disposar d'un sol carregador; em sembla però que de moment només ho faran pels mòbils, que ja seria una gran cosa.

Fins fa pocs anys (bé, ara ja en comença a fer uns quants) molta gent tenia càmara de fer fotos, tot i que era estrany veure més d'una persona fent fotos en un acte, com podria ser la festa de l'escola. Actualment el que és estrany és veure menys de dues persones fent-ne. Els avantatges de les càmares digitals ens han portat a aquest paradigma. Creieu però que la foto és una mostra que la passió per la fotografia ha augmentat, o és simplement una eina que ens permet plasmar la passió pels fills? Ja fa temps que us volia mostrar aquesta foto de la festa del curs passat, disculpeu si no ho he fet fins ara.

Si teniu alguna idea per fer alguna activitat amb fotos (que als nens els hi encanta mirar fotos) no deixeu passar la oportunitat de fer-la pública.