dimarts, 15 de juny de 2010

Tothom parla del meu germà petit!

Per què he deixat de ser el rei de la casa? Aquest marrec, a qui representa que haig de cuidar, és una amenaça pel meu tron! Aquets podrien ser els pensaments del germà gran quan veu que ha perdut bona part de l’atenció i ha estat donada al seu germà i la seva conseqüència pot ser l’aparició de la gelosia.

Tot i que no tots els nens desperten la gelosia, o no tots la manifesten, és habitual que existeixi. Podríem dir que és el primer pas cap a la vida social, comencen a aprendre a negociar i a compartir, ja sigui amb el seu germà com amb els seus companys, on també apareix la gelosia.

I què podem fer per evitar aquesta situació, o almenys intentar estalviar-nos alguns conflictes que de ben segur apareixeran? Durant la xerrada “Relació entre germans” a càrrec del mestre, pedagog i pare de família nombrosa, Francesc Vila i Batallé, vam poder recollir i comentar unes quantes recomanacions:

1. Què cal fer amb els germans grans abans del naixement?

a) Explicar-los el que passarà de manera que ho puguin entendre. Els hi podem dir que li podran deixar joguines o roba al seu germà, però “L’has de cuidar i estimar molt” potser són paraules que no poden entendre

b) Marcar dates importants de referència: “El teu germà naixerà després que hagin passat els reis” o “abans no neixi el teu germà és el teu aniversari”

c) Satisfer les seves inquietuds. Si no pregunten no cal respondre res.

d) Involucrar-los en el procés de l’embaràs com ara parlar a la panxa, sentir els moviments... però sense fer-nos pesats

e) Ensenyar-los les fotos i els vídeos de quan eren nadons i recordar que ja no porten xumet ni bolquers per intentar evitar una regressió, cosa que pot ser normal.

f) Ajudar-los a que expliquin els seus sentiments, sense fer teràpia, només ajudar-los a explicar, a posar paraules a tot allò que els passa pel cap.

g) Fer-los participar, per exemple escoltar les seves propostes en triar el nom.

h) Dedicar-los atenció especial, cal aconseguir una comunicació i no perdre-la. No parlar només del que s’ha fet sinó també dels plans de futur.

i) Fer els canvis d’habitació, si s’escauen, amb temps.

j) Preveure amb temps qui els cuidarà el dia del part i els posteriors per tal que se sentin atesos i protegits

k) Comentar-los les avantatges de ser els grans

l) Visitar amics i familiars que hagin tingut un nadó recentment

2. Què cal fer amb els germans grans després del naixement?

a) Han de ser els primers en veure’l. Si no li fa cas no cal preocupar-nos ni forçar res.

b) En el moment d’entrar a l’habitació és millor que el petit estigui al llit i no en braços de la mare.

c) Si el volen agafar, que ho facin i que també els hi sembli que són els primers en fer-ho.

d) Deixar-los participar en les cures: canvi de bolquers, biberons, banys... però sense forçar-los.

e) Mantenir els seus espais i pertinences

f) Dedicar-los temps en exclusiva

e) No obsessionar-nos en tots els punts anteriors, si no es compleixen no passa res.

Amb tot això ja us podeu animar a ampliar la família! I recordeu que no tots els fills s’eduquen igual: en el segon substituïm la inseguretat per l’experiència i l’instint, i no podem oblidar que els germans grans participen en l’educació del petit. I si us agrada la previsió, la diferència d’edat ideal entre germans és de tres anys.

Si voleu més informació sobre el tema podeu consultar els següents enllaços:

El blog d’en Francesc Vila i Batallé, autor de la xerrada: http://elsespaisdenfrancesc.blogspot.com/

Full d'assessorament de l'escola de pares de la FAPAC: http://www.fapac.cat/files/file/Publicacions/Fulls%20d'assessorament/full16.pdf

Hospital de nens de Barcelona: http://www.hospitaldenens.com/cat/educsalu/p040204.htm

Post sobre el tema a Criatures.cat http://criatures.cat/2009/12/com-afrontar-la-gelosia-entre-germans/

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies per la bona acollida, la participació i aquest resum de tot el que es va comentar.
    Vam passar una bona estona i això és important. Us animo a continuar amb aquestes activitats i amb aquest entusiasme.

    ResponElimina
  2. Volia felicitar a en Francesc per la seva xerrada, va ser molt interessant i amena. També li volia agraïr la seva col·laboració en aquest post i felicitar-lo per la seva predisposició. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Vull agraïr a en Francesc la bona estona que vàrem passar xerrant dels fills, va ser una xerrada molt amena i crec que instructiva. Si més no tenim altres punts de vista que ens poden servir.

    ResponElimina