Us heu empipat mai amb el vostre fill o la vostra filla? l'heu castigat mai? Segurament us heu trobat amb alguna situació de pèrdua de control de la situació, d'impotència per l'actitud de l'infant preguntant-vos perque passa els límits que li heu marcat o perque no fa el que li dieu, si penseu que realment és el millor per ell.
Dimecres passat vam poder assistir a una xerrada sobre els càstigs i els premis. Ens van explicar un munt de situacions de les quals ens hi vam sentir identificats i ens van donar possibles solucions o actituds per a millorar-les.
El contingut de la sessió va ser molt dens i s'em fa difícil fer menció a tot el que es va dir, però si que em vaig quedar amb la idea que els càstigs són dolents: Hem de marcar uns límits i no hem de permetre traspassar-los, però no a través de càstigs. Un nen castigat pot sentir ràbia i desafiament; es tornen pitjors, menys honestos i irresponsables i també més mentiders (per por a ser castigats no expliquen el que fan). Moltes vegades un càstig pot generar l'efecte "boomerang" i entrar en una roda de càstigs i malifetes que és difícil de sortir-ne. Cal que els hi donem oportunitats per rectificar, per agafar confiança i quan es porten bé han d'obtenir recompenses socials, no materials, com ara més afecte, felicitacions, atencions, petons, abraçades i més dedicació.
Per acabar uns quants consells per resoldre algunes situacions de crisis:
1. Comptar fins a 3.
2. Allunyar-se de la situació: canviar d'habitació, no parlar, mostrar indiferència
3. Mostrar els nostres sentiments, els nens es preocupen pels sentiments dels pares.
4. Descriure'ls-hi la situació del problema.
5. Motivar al canvi de comportament, enlloc de provocar-los a la rabieta.
6. Transformar una situació destructiva a una de constructiva.
La teoria sembla fàcil, però tots sabem que la pràctica és més dura. Però de ben segur que no us faltaran ocasions per practicar. Animeu-vos a provar-ho i a passar millors estones amb els vostres fills!
